Redenou.

On tot comença

Quan t’adones que potser ja tens una certa història al darrere, fa goig i vertigen en proporcions variables segons el dia en què et revisites.

L’estiu de 1993, vam estar uns dies amb la família a Mallorca. Ens van allotjar en el que llavors per a mi era un verdader castell, en realitat es tractava d’una simulació de castell construïda als anys seixanta a Campanet. Ens vàrem quedar allà, perquè el meu pare coneixia a Pere Ignasi, un vidrier artesà de l’illa a qui anàvem a visitar en aquell viatge. Les vinculacions amb el vidrier venien dels anys en què en Rafael Celada va ajudar la creació del Centre del Vidre de Barcelona, on a més va impartir classe.

No sé què em va motivar a fer un dibuix amb una copa que contenia el meu nom sobre el recipient per a regalar-lo als vidriers que treballaven allà. Potser em va motivar tot allò tan fascinant d’una gent bufant una pasta encesa amb una canya llarga per crear formes que després esdevindrien objectes sòlids.

La sorpresa va ser quan l’endemà o potser un parell de dies després (sóc incapaç de recordar-ho) em van regalar aquesta copa que he rescatat de casa dels meus pares. Quina cosa! Entregues un dibuix d’un objecte i hi ha qui sap dur-lo a la realitat. La falta d’ortografia tampoc recordo si venint de mi la podria atribuir a l’edat (quin excusa, com si ara no en fes) o va ser l’artesà que es va colar.

El curt-circuit que devia provocar allò amb set o vuit anys potser va despertar alguna cosa que encara dura. No fa massa temps i no sé massa que ho va motivar, vaig recordar aquella experiència que em va dur a pensar, que possiblement allà i allò va ser on tot comença.

Autor: artesà anònim en base a un dibuix de Guillem Celada

Any: 1993

Fotografía: Passeu passeu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

copa_gillem